PANCHO VILLA Y SIETE LEGUAS AL FRENTE DE SUS DORADOS

Nom: Francisco Villa y Siete Leguas al frente de sus Dorados
Autor: Agustin Victor Casasola
Cronologia: 1912
Tècnica:  fotografia blanc i negre
Dimensió: 298x470,5 cm
Tema:  històric, social i cultural
Localització: Fototeca Nacional del Instituto Nacional de Antropología e Historia, Mèxic

AGUSTIN VICTOR CASASOLA:
Neix  el 28 de juliol de 1874, queda orfe de pare als sis anys, comença a treballar des de molt jove en tallers tipogràfics, als vint anys labora com a reporter i per al final del segle és ja un fotògraf establert a la ciutat de Mèxic. Casasola funda el 1912 una agència fotogràfica que tenia com a lema la frase: "Tengo o hago la foto que usted necesite", ofereix els seus serveis a diaris, revistes i al públic en general, incorpora a l'agència al seu germà Miguel i posteriorment als seus fills i néts, per anys contracta els serveis d'altres fotògrafs professionals i compra fotos i plaques que considerava interessants. Conscient del poder de la imatge fotogràfica, des de ben petit comença un projecte que no abandonaria mai: formar un arxiu fotogràfic al servei de la història de Mèxic, l’Arxiu Casasola.
Va morir el 30 de març del 1938 a Mèxic.

FRANCISCO VILLA (PANCHO VILLA): 
El seu nom real és Doroteo Arango Arámbula, va ser un revolucionari mexicà, nascut a San Juan del Río,Durango al 1876. Francisco "Pancho" Villa va ser un dels principals generals de la revolució mexicana juntament amb Emiliano Zapata. També era nombrat el Mayor de los Dorados. Los dorados van ser les seves “forces de élite” .Ell va organitzar l'oposició del nord a la dictadura de Victoriano Horta el 1913, i el 1914 pràcticament controlat les províncies del nord mexicanes frontereres amb els Estats Units. Villa  va morir el 1923, assassinat en el seu ranxo per motius polítics, durant la presidència d'Obregón.

L'ARXIU CASASOLA:
Arxiu Casasola és una de les col·leccions que més han alimentat l'imaginari col·lectiu dels mexicans del segle XX, il·lustrant la Revolució Mexicana i signant amb aquest impressionant patrimoni tot un capítol de la història de la fotografia a Mèxic.
Agustí Casasola és el pioner del foto-reportatge i gràcies a les seves fotos de la Revolució Mexicana va néixer, a Mèxic, el primer estil de reportatge autèntic en la fotografia llatinoamericana.
Conté positius i negatius de diferents formats en els més variats suports fotogràfics, es troba dipositat a la Fototeca Nacional de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), en Pachuca, Hidalgo, Mèxic, centre destinat en l'actualitat a activitats culturals.

PER VEURE LES IMATGES DE L'ARXIU: clic aquí o clic aquí

LA REVOLUCIÓ DE MÈXIC:
 La Revolució Mexicana és un dels esdeveniments més importants de la història de Mèxic i principalment del segle XX. Amb aquesta, va donar fi la llarga dictadura porfirista i es va passar a una etapa difícil per la participació de diferents tendències revolucionàries i els seus respectius cabdills, que en tenir propòsits i objectius diferents els uns dels altres, van lluitar entre si per afavorir els seus interessos. La Revolució iniciada per Madero amb el Pla de San Luis, va ser provocada per causes d'ordre polític, econòmic i social.

                      
El propòsit inicial era el derrocament de Porfirio Díaz de la presidència de la República. La revolució maderista va ser acollida amb beneplàcit per grans sectors de la societat mexicana, principalment pels camperols, que esperançats pel promès per Madero, es van llançar a la lluita armada; Vila, Orozco i Zapata, van encapçalar aquesta lluita camperola, però aviat es van compte que el repartiment o la restitució de les terres era el que menys importava als dirigents del moviment.

Tant Madero com Carranza pensaven que les reformes socials havien de ajornar, primer hi havia la solució a les demandes polítiques, més que socials, cosa que va originar que primer, els zapatistes s'alcessin en armes contra el govern maderista al considerar com a traïdor al no restituir les terres a les comunitats camperoles. Més tard, després del triomf constitucionalista sobre el huertismo, els villistas es rebel · larien contra Carranza.

LA CÀRREGA

FITXA TÈCNICA:
Nom: La càrrega
Autor: Ramon Casas
Cronologia: 1903
Estil: Modernisme
Tècnica: Oli sobre tela
Dimensió: 298x470,5 cm
Tema: Denuncia social
Localització: Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot)








RAMON CASAS:
Va néixer a Barcelona 1866 i morir al 1932. Va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l’ impressionisme i al modernisme català. La seva pintura és barreja de diferents corrents anteriors, pina a l’aire lliure, introdueix temes quotidians, enquadraments casuals i tècnica impressionista. Utilitza una paleta rica que transmet una gran lluminositat. En una segona etapa evoluciona cap al realisme social i més tard comença a pintar cartells.

LA CÀRREGA:

Descripció formal:
Té un esquema compositiu audaç i singular:
L’acció principal ( un manifestant en violent escorç sembla que sigui trepitjat per un cavall) surt desplaçada a la dreta de l’escena. Casas hi estableix el punt de vista panoràmic d’un espai buit que es desplaçant cap a l’esquerra.  Amb això aconsegueix un gran efecte compositiu que empeny la multitud al fons i crea una gran sensació de dinamisme i d’immediatesa violenta i dinàmica. Aconsegueix implicar l’espectador qui te la sensació de forma part de la massa de gent que fuig. L’Autor utilitza una innovadora manera de pintar, pinzellades amplies i domini dels tons cromàtics que li permeten reduir les figures del fons a taques.
Ramon Casas fa un tractament atmosfèric en el paisatge urbà del fons, domina una tonalitat grisenca.

Temàtica:
El títol fa al·lusió a una vaga general que tingué lloc a Barcelona al febrer de 1902, encara que se sap que Casas va pintar-lo al 1899 i, fou l'obra rebutjada a l'Exposició Universal de París de 1900. Després de no ser acceptada pel jurat, l'any 1903 el presentà al Salon du Champ de Mart de París canviant-li el nom per “Barcelona 1902” i la data “ 1903”. El 1904 obtingué finalment la Primera Medalla a l'Exposició Nacional de Madrid com a mostra de la seva fama com artista.  Casas insisteix en donar una alternativa moderna als quadres d'història, recorreguent a un format de grans dimensions. L’autor pretenia utilitzar la fama dels esdeveniments que havia tingut a Europa. Tot i així, la imatge reproduïda no correspon a cap fet real, la ciutat del fons no és en realitat Barcelona, tot i que alguns han identificat l’escenari del fons com Santa Maria del Mar. El que sí ens deixa clar és que l’acció transcorre en un àmbit urbà.

Malgrat tot el quadra és una denúncia social de la brutalitat de la guàrdia civil a l’hora de reprimir els ciutadans. L’home caigut i indefens a punt de ser envestit pel cavall pot simbolitzar la impotència del poble davant el poder repressor.
Tot plegat pot relacionar-se amb el context històric d’una Catalunya i sobretot Barcelona, completament mobilitzades socialment, amb uns obrers majoritàriament anarquistes, organitzats en sindicats i reivindicats els seus drets constantment. Barcelona fou la “ciutat de les bombes” a finals del XIX i principis del XX, ja que els atemptats se succeïen i eren contestats amb una duríssima repressió per part del govern.
Casas va ser observador atent d’una societat en constant transformació, reflectint la realitat sense jutjar-la

L'any 1910 realitzà una nova versió reduïda, amb el guàrdia civil a peu, que es conserva en una col·lecció americana.