Nom: Francisco Villa y Siete Leguas al frente de sus Dorados
Autor: Agustin Victor Casasola
Cronologia: 1912
Tècnica: fotografia blanc i negre
Dimensió: 298x470,5 cm
Tema: històric, social i cultural
Localització: Fototeca Nacional del Instituto Nacional de Antropología e Historia, Mèxic
AGUSTIN VICTOR CASASOLA:
Neix el 28 de juliol de 1874, queda orfe de pare als sis anys, comença a treballar des de molt jove en tallers tipogràfics, als vint anys labora com a reporter i per al final del segle és ja un fotògraf establert a la ciutat de Mèxic. Casasola funda el 1912 una agència fotogràfica que tenia com a lema la frase: "Tengo o hago la foto que usted necesite", ofereix els seus serveis a diaris, revistes i al públic en general, incorpora a l'agència al seu germà Miguel i posteriorment als seus fills i néts, per anys contracta els serveis d'altres fotògrafs professionals i compra fotos i plaques que considerava interessants. Conscient del poder de la imatge fotogràfica, des de ben petit comença un projecte que no abandonaria mai: formar un arxiu fotogràfic al servei de la història de Mèxic, l’Arxiu Casasola.
Va morir el 30 de març del 1938 a Mèxic.
FRANCISCO VILLA (PANCHO VILLA):
El seu nom real és Doroteo Arango Arámbula, va ser un revolucionari mexicà, nascut a San Juan del Río,Durango al 1876. Francisco "Pancho" Villa va ser un dels principals generals de la revolució mexicana juntament amb Emiliano Zapata. També era nombrat el Mayor de los Dorados. Los dorados van ser les seves “forces de élite” .Ell va organitzar l'oposició del nord a la dictadura de Victoriano Horta el 1913, i el 1914 pràcticament controlat les províncies del nord mexicanes frontereres amb els Estats Units. Villa va morir el 1923, assassinat en el seu ranxo per motius polítics, durant la presidència d'Obregón.
El seu nom real és Doroteo Arango Arámbula, va ser un revolucionari mexicà, nascut a San Juan del Río,Durango al 1876. Francisco "Pancho" Villa va ser un dels principals generals de la revolució mexicana juntament amb Emiliano Zapata. També era nombrat el Mayor de los Dorados. Los dorados van ser les seves “forces de élite” .Ell va organitzar l'oposició del nord a la dictadura de Victoriano Horta el 1913, i el 1914 pràcticament controlat les províncies del nord mexicanes frontereres amb els Estats Units. Villa va morir el 1923, assassinat en el seu ranxo per motius polítics, durant la presidència d'Obregón.
L'ARXIU CASASOLA:
Arxiu Casasola és una de les col·leccions que més han alimentat l'imaginari col·lectiu dels mexicans del segle XX, il·lustrant la Revolució Mexicana i signant amb aquest impressionant patrimoni tot un capítol de la història de la fotografia a Mèxic.
Agustí Casasola és el pioner del foto-reportatge i gràcies a les seves fotos de la Revolució Mexicana va néixer, a Mèxic, el primer estil de reportatge autèntic en la fotografia llatinoamericana.
Conté positius i negatius de diferents formats en els més variats suports fotogràfics, es troba dipositat a la Fototeca Nacional de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), en Pachuca, Hidalgo, Mèxic, centre destinat en l'actualitat a activitats culturals.
PER VEURE LES IMATGES DE L'ARXIU: clic aquí o clic aquí
LA REVOLUCIÓ DE MÈXIC:
La Revolució Mexicana és un dels esdeveniments més importants de la història de Mèxic i principalment del segle XX. Amb aquesta, va donar fi la llarga dictadura porfirista i es va passar a una etapa difícil per la participació de diferents tendències revolucionàries i els seus respectius cabdills, que en tenir propòsits i objectius diferents els uns dels altres, van lluitar entre si per afavorir els seus interessos. La Revolució iniciada per Madero amb el Pla de San Luis, va ser provocada per causes d'ordre polític, econòmic i social.
El propòsit inicial era el derrocament de Porfirio Díaz de la presidència de la República. La revolució maderista va ser acollida amb beneplàcit per grans sectors de la societat mexicana, principalment pels camperols, que esperançats pel promès per Madero, es van llançar a la lluita armada; Vila, Orozco i Zapata, van encapçalar aquesta lluita camperola, però aviat es van compte que el repartiment o la restitució de les terres era el que menys importava als dirigents del moviment.
Tant Madero com Carranza pensaven que les reformes socials havien de ajornar, primer hi havia la solució a les demandes polítiques, més que socials, cosa que va originar que primer, els zapatistes s'alcessin en armes contra el govern maderista al considerar com a traïdor al no restituir les terres a les comunitats camperoles. Més tard, després del triomf constitucionalista sobre el huertismo, els villistas es rebel · larien contra Carranza.
Arxiu Casasola és una de les col·leccions que més han alimentat l'imaginari col·lectiu dels mexicans del segle XX, il·lustrant la Revolució Mexicana i signant amb aquest impressionant patrimoni tot un capítol de la història de la fotografia a Mèxic.
Agustí Casasola és el pioner del foto-reportatge i gràcies a les seves fotos de la Revolució Mexicana va néixer, a Mèxic, el primer estil de reportatge autèntic en la fotografia llatinoamericana.
Conté positius i negatius de diferents formats en els més variats suports fotogràfics, es troba dipositat a la Fototeca Nacional de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), en Pachuca, Hidalgo, Mèxic, centre destinat en l'actualitat a activitats culturals.
PER VEURE LES IMATGES DE L'ARXIU: clic aquí o clic aquí
LA REVOLUCIÓ DE MÈXIC:
La Revolució Mexicana és un dels esdeveniments més importants de la història de Mèxic i principalment del segle XX. Amb aquesta, va donar fi la llarga dictadura porfirista i es va passar a una etapa difícil per la participació de diferents tendències revolucionàries i els seus respectius cabdills, que en tenir propòsits i objectius diferents els uns dels altres, van lluitar entre si per afavorir els seus interessos. La Revolució iniciada per Madero amb el Pla de San Luis, va ser provocada per causes d'ordre polític, econòmic i social.
El propòsit inicial era el derrocament de Porfirio Díaz de la presidència de la República. La revolució maderista va ser acollida amb beneplàcit per grans sectors de la societat mexicana, principalment pels camperols, que esperançats pel promès per Madero, es van llançar a la lluita armada; Vila, Orozco i Zapata, van encapçalar aquesta lluita camperola, però aviat es van compte que el repartiment o la restitució de les terres era el que menys importava als dirigents del moviment.
Tant Madero com Carranza pensaven que les reformes socials havien de ajornar, primer hi havia la solució a les demandes polítiques, més que socials, cosa que va originar que primer, els zapatistes s'alcessin en armes contra el govern maderista al considerar com a traïdor al no restituir les terres a les comunitats camperoles. Més tard, després del triomf constitucionalista sobre el huertismo, els villistas es rebel · larien contra Carranza.
No hay comentarios:
Publicar un comentario