lunes, 30 de mayo de 2011

SEGUIDORS O REBELS

Per donar èmfasis al punt final de les meves conclusions, deixo algunes imatges on es demostra.

SEGUIDORS:
Com ja vaig dir anteriorment (ICONA VIU) Pancho Villa era un icona a seguir, era un mite i un líder, la gent s’afegia a la revolta deixant-se guiar per ell.



Pancho Villa (el mig) al front de la seva tropa
 

Pancho Villa rodejat de la seva tropa.



Pancho Villa davant de la fila
 


REBELS:
Com es pot veure en la pintura de Ramon Casas el guàrdia civil està reprimint el civil. Aqui deixo altres imatges on es pot veure aquesta repressió.
 

Els revolucionaris surten al carrer.

Guàrdia Civil controlant els carrers de Barcelona


S'aixequen barricades a Barcelona.
 
Enfrontament entre les forces de repressió de l’estat i els obrers a Barcelona durant el 29 de Setembre de 1909.

Els ciutadans detenen un tramvia a Barcelona i les forces de l’estat intenten assegurar el servei del tramvia.


Altres imatges on es veu la repressió dels guàrdia civils o antidisturbis en diverses revoltes a Barcelona.
Manifestació pro amnistia al passeig de Sant Joan, el 1976
Plataforma del 15M, 27 de maig de 2011 





Aquesta imatge m’ha cridat l’atenció perquè es veu tota una semicircumferència rodejada per els antidisturbis a la acampada actual de Barcelona i m’ha fet pensar amb com Ramon Casas també il·lustrar aquesta semicircumferència a la seva pintura.

CONCLUSIONS



Les dos imatges tenen factors molt semblants. Totes dos tracten de revolucions (una de Mèxic i l’altre de Barcelona) i amb un període de temps molt reduït ( la imatge de Casasola és captada el 1912 i la pintura de Casas es feta el 1899, tot i representa la vaga general del 1902).

Formalment com ja he explicat anteriorment hi ha moltes semblances.
Les dos obres tenen una composició horitzontal amb un primer pla on apareix un home sobre un cavall.  Aquesta figura principal està desplaçada del centre, creant un gran espai buit que dóna una gran càrrega expressiva. A la pintura és crea com una semicircumferència, marcada per la massa de gent, que fa que aquest buit agafi més protagonisme dins la composició, en canvi a la fotografia apareix una diagonal, marcada per el seguidor de Pancho Villa, que no remarquen tant aquest buit però crea dinamisme dins la imatge.  
I finalment en el fons ens deixen entreveure la localització, en Ramon Casas pinta la església de Santa Maria del Mar en el fons i Casasola ens ensenya aquests fons, de camps i cases.
El que sembla sorprenent és que en dos localitzacions i tècniques tan diferents com es la pintura(Barcelona) i la fotografia (Mèxic) les dos obres siguin tan semblants.
Ramon Casas com un bon pintor modernista, és deixava perdre per les grans ciutats absorbint tot el que veient i després en el taller feia la composició de la seva pintura, tot el contrari d’Agustí Casasola que crea una instantània, una fotografia captada a l’instant i des de un lloc triat a l’atzar.

Per acabar una de les coses a destacar de les dos imatges i una de les diferencies més rellevants  entre elles es la funció del personatge principal respecta la massa de gent.
A la fotografia de Pancho Villa es veu com la gent el segueix i a la pintura tot el contrari, la gent fuig de la repressió de la guàrdia civil.

martes, 10 de mayo de 2011

BARCELONA I ANTONI MAURE

Un republicà amb banyes i cua, així veien les classes altes, la burgesia i sobretot l'Església a Alejandro Lerroux. L'Emperador del Paralelo, li diria la premsa, sense poder dissimular la seva admiració per aquell agitador de masses que, amb no poca demagògia social i anticlericalisme, va irrompre en l'escena política de Barcelona el 1901. Aquest any, l'Emperador va aconseguir alguna cosa sense precedents. Mobilitzar els 80.000 obrers industrials que hi havia a Barcelona i aconseguir el seu vot, que el va convertir en diputat a Corts republicà. Havia descobert la força electoral de la classe treballadora, que el proletariat tenia més mitjans de pressió que l'amenaça revolucionària
El descobriment de Lerroux va haver de convèncer el règim de la Restauració de la necessitat d'adoptar mesures reformistes. A principis del segle XX la situació social era explosiva. El sistema de torn pactat entre dos grans partits, el Liberal i el Conservador, representants de la burgesia democràtica en les seves versions més o menys avançades, no havia tingut en compte a aquell nou protagonista de la política, les masses. O trobava una forma d'entendre's amb ell, o periria ... com al final va passar, però això és una altra història. Des de finals del XIX, els diferents governs de la Restauració havien intentat solucionar els conflictes laborals, posant-se a vegades de part dels obrers. A la notòria vaga de febrer de 1902 a Barcelona, ​​el governador civil va intentar imposar un compromís entre patrons i obrers.
Els empresaris li van titllar de "anticatalà" i pressionar al Govern, que al final va cedir: va cessar al governador, va proclamar la llei marcial i hi va haver 17 morts. No obstant això, a Biscaia, a l'any següent, el capità general es va negar a reprimir als miners en vaga i va resoldre per la via ràpida el conflicte "sacrificant als patrons per ordre expressa del Govern", com es queixava escandalitzat un empresari bilbaí en carta a Maura. Antonio Maura seria la figura clau de la política espanyola de principis del segle XX, cinc vegades president del Consell de Ministres, com es deia llavors al cap del Govern. Havia començat la seva militància en el Partit Liberal, amb el qual seria diverses vegades ministre, però la lluita política interna el va portar a passar-se al Partit Conservador el 1902.
El canvi d'etiqueta no suposaria canvi de la seva línia política, però. Maura era el que es deia un regeneracionista, és a dir, un partidari de sanejar i democratitzar la vida política del país, un enemic del caciquisme- el càncer de la Restauració- i un impulsor de reformes socials. Ja en el seu primer càrrec dins del Partit Conservador, ministre de Governació (1902), va crear l'Institut de Reformes Socials i va posar en marxa una reforma de l'administració local contra els cacics. De seguida es va convertir en cap del Govern conservador, però el seu programa de reformes va ser boicotejat per Alfons XIII, rei simpàtic però figura nefasta per a la Història d'Espanya pel seu conservadorisme. Les seves intromissions portarien a Maura a la dimissió. Va tornar a la presidència del Govern el 1907, i va seguir amb la seva idea reformista. Un dels seus fruits va ser la llei de 27 d'abril de 1909, que reconeixia el dret de vaga, fins a aquest moment una figura només prevista per la legislació com a delicte, en l'article 556 del Codi Penal.
No obstant això la política de reforma social de Maura seria aviat dinamitada per un dels esdeveniments més traumàtics de l’Espanya contemporània: la Setmana Tràgica de Barcelona.

AlfonsXII i Antoni Maure 
  

lunes, 9 de mayo de 2011

ICONA VIU

Pancho Villa va ser un icona viu, era molt amic de comunicació i va gravar algun que d’altre pel·lícula. Amb la seva mort és va convertir encara més amb aquell personatge mític de la revolució mexicana.
Commemoracions a Villa:



Monument a Pancho Villa a Zacatecas
  
·          - Al meto de la Ciutat de Mèxic es troba l’estació División del Norte, que va ser l’exèrcit que va comandar Pancho Villa. El símbol de l’estació representa l’escultura en honor a Pancho Villa que es troba en el centre d’una glorieta a la cruïlla de les Avingudes Divisió del Nord Universitat i Cuacuhtémoc.
·         - El grup francès Magazine 60 va publicar una cançó anomenada "Pancho Villa" el 1987.
·        - Víctor Jara en el seu àlbum Canto libre de 1970 va publicar el "Corregut de Pancho Villa".
·         -Kid Frost va llançar al mercat una cançó anomenada "Pancho Villa"al costat de Mellow Man Ace.
·         -El cantant de música country, Steve Earle va incloure la cançó "Mercenary Song"en el seu àlbum de 1995 "Train A Comin '"sobre dos homes de l'estat de Geòrgia que van a Mèxic, per unir-se a l'exèrcit de Pancho Villa .
·         -En un episodi de la sèrie de televisió Les aventures del jove Indiana Jones ("The Young Indiana Jones Chronicles"en anglès), Indiana Jones s'involucra amb Pancho Villa i la Revolució Mexicana, la qual cosa és assenyalat en la pel·lícula de 2008, Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall.
     -El poeta irlandès Paul Muldoon i la seva obra, "Mules" (1977) comença amb el poema "Lunch With Pancho Villa" ("Esmorzar amb Pnacho Villa").

LA PINTURA DE CASAS

Ramon Casas tant podia pintar crítiques socials com representat un imatge delicada de la burgesia catalana


Garrote vil, 1894
(inaugura la seva seria de crítica social amb aquest quadre)

Sortida de la processó del Corpus de l’església de Santa Maria. 1898


Bal du Moulin de la Galette



Corida de toros



El liceu

Madeleine. L´absenta.1892
(la mussa de Ramon Casas, deia que era la seva música)



REVOLUCIONS OBRERES

Diferents maneres de representar una revolució obrera:

El juramento de la sala del juego de pelota. J.L David . 1748-1825

A barricade on the Rue Soufflot. Horce Vernet. 1848
 

El levantamiento. Honore Daumier. 1860




Una manifestació obrera. Antoni Estruch. 1904




DENÚNCIA SOCIAL

Durant la historia molts pintors van utilitzar la denúncia social com a tema en les seves obres. Ramon Casas l'utilitza en La càrrega.

Les característiques d'aquestes obres, totes dintre del seu estil compleix una seria de requisits:
Són quadres que no volen transmetre una copia de la realitat sinó que volien transmetre un compromís social i polític.
L’artista capta un moment testimonial i altres una situació global de la que ells vivien (cada un a la seva època). No són dramàtics i renunciant a la visió subjectiva, agafant com a referència la vida quotidiana i inclús vulgar. Res de mitologia.
Els seus enquadrament fan que les composicions s’alliberin de imposicions acadèmiques, són composicions lliures.



Los picapedreros. Courbet. 1849. Denùncia social.
 

El vagón de tercera. Daumier, Honoré. 1862. Denùncia social.


Defensa del Parque de Artillería de Monteleón. Joaquín Sorrolla. 1884. Denùncia social 

LA CARGA DE LOS MAMELUCOS


FITXA TÈCNICA:

Nom:
 
El dos de mayo de 1808.
           La carga de los mamelucos
Autor:
 Francisco Goya
Any:  1814
Tècnica: Oli sobre tela
Estil: Romanticisme
Grandària: 268 cm × 347 cm
Localització: Museu del Prado, Madrid, Espanya




Representa una escena de l'aixecament del 2 de maig contra els francesos, començament de la guerra d'independència espanyola contra Napoleó, que havia ocupat Espanya en 1808 i anava a posar com a rei al seu germà, José.
En el quadre, els espanyols ataquen els mamelucs, mercenaris egipcis que combaten al costat de l'exèrcit francès. Aquesta revolta va ser aixafada de manera sagnant per l'exèrcit d'ocupació.



La següent obra és d’un estil i autor diferent que la Càrrega de Ramon Casas tot i que té moltes coses en comú amb l’obra.
Hi ha un genet armat, un home caient els seus peus en primer pla, una massa popular al voltant en segon pla  i en un tercer el perfil arquitectònic de Madrid, tractat de manera que no distreu.
Goya també utilitza una pinzellada molt solta
.

PANCHO VILLA TOMA ZACATECAS





FITXA TÈCNICA:


Nom: Pancho Villa Toma Zacatecas
Autor: Ángel Boliver
Any: 1914
Tècnica: Oli sobre tela
Llocalització: Museu Nacional de Historia (INAH)



 En aquesta pintura es pot veure també un enquadrament semblant el de les dos obres treballades, ja que es té en un primer pla una persona sobre un cavall, en aquest cas son varies persones (una de les quals es Pancho Villa, exactament el que es veu de cos sencer amb un barret a la mà). I també s’assemblen per l’enorme espai que es deixa darrera d’aquests personatges amb un fons per indicar la zona on es troben.

VILLA ENFRONT DE LES SEVES TROPES

Pancho Villa durant la presa de Ojinaga el 1914





Tropas Federales a l'espera de Francisco Villa a la ciutat de Torreó


Villa i Zapata entren a la ciutat de Mèxic al capdavant dels seus exèrcits