 |
| Les adelitas |
Parlo sobre la Adelita perquè va ser una dona que va destacar entre les tropes revolucionaries de Mèxic, més o menys al 1910. A les tropes de Pancho Villa. Avui en dia hi ha la incògnita de si es un personatge real o inexistent, un simple icona femení de la revolució mexicana. Ja qui sosté que el seu nom real era Marieta Martínez o Altagracia Martínez.
Creient que va existir es dir que era una dona de classe aristocràtica de la Ciutat de Mèxic i amb el moviment revolucionari es va unir a les forces del poble i va defensar les causes justes.
Finalment va ser assassinada per el mandat de Pascual Orozco.
Creient que va existir es dir que era una dona de classe aristocràtica de la Ciutat de Mèxic i amb el moviment revolucionari es va unir a les forces del poble i va defensar les causes justes.
Finalment va ser assassinada per el mandat de Pascual Orozco.
 |
| Pascual Orozco. |
Actualment la paraula “adelita” s’usa per referir-nos a totes aquelles dones soldats que van participa en el moviment mexicà. Eren dones que combatien formaven batallons, dones vídues, filles, germanes dels revolucionaris morts. A part de combati ocupaven llocs de comandament, com ara coronels, tenien funcions d'infermeres, despatxos de trens, correus, espies, enllaços, proveïdores d'armes, telegrafistes, propagandistes de les idees revolucionàries...
Per exemple a el 1911 més de mil dones, liderades per l'organització Amigues del Poble van signar un document adreçat al president interí Francisco León de la Barra per demanar el dret al vot. La petició no es va plantejar de manera sense pes, es va sinó que es va sostenir amb l'argument que la Constitució de 1857(vigent en aquell moment), no prohibia explícitament aquest dret, de manera que els era permès exercir-lo. Aquesta lluita va continuar fins a l'administració del president Adolfo Ruiz Cortínez, en els 50.
La lluita eren pels drets polítics pel que fa el dret al vot de les dones. Derivat d'això el 1924 a l'Estat de San Luis Potosí es va aprovar el vot de les dones en les eleccions municipals el 1925 a l'Estat de Chiapas es va concedir a la dona dels 18 anys d'edat en endavant els mateixos drets polítics de l'home. Entre 1923 i 1925 a Yucatán i Tabasco es concedeix la igualtat jurídica a la dona per votar i ser votada en llocs de representació popular, això va permetre l'inici de les primeres diputades locals.
Per exemple a el 1911 més de mil dones, liderades per l'organització Amigues del Poble van signar un document adreçat al president interí Francisco León de la Barra per demanar el dret al vot. La petició no es va plantejar de manera sense pes, es va sinó que es va sostenir amb l'argument que la Constitució de 1857(vigent en aquell moment), no prohibia explícitament aquest dret, de manera que els era permès exercir-lo. Aquesta lluita va continuar fins a l'administració del president Adolfo Ruiz Cortínez, en els 50.
La lluita eren pels drets polítics pel que fa el dret al vot de les dones. Derivat d'això el 1924 a l'Estat de San Luis Potosí es va aprovar el vot de les dones en les eleccions municipals el 1925 a l'Estat de Chiapas es va concedir a la dona dels 18 anys d'edat en endavant els mateixos drets polítics de l'home. Entre 1923 i 1925 a Yucatán i Tabasco es concedeix la igualtat jurídica a la dona per votar i ser votada en llocs de representació popular, això va permetre l'inici de les primeres diputades locals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario